Charles Baudelaire "Don Juan aux enfers" paroles

Traduction vers:cadeeshuitjaplptroruzh

Don Juan aux enfers

Quand Don Juan descendit vers l'onde souterraineEt lorsqu'il eut donné son obole à Charon,Un sombre mendiant, l'oeil fier comme Antisthène,D'un bras vengeur et fort saisit chaque aviron.

Montrant leurs seins pendants et leurs robes ouvertes,Des femmes se tordaient sous le noir firmament,Et, comme un grand troupeau de victimes offertes,Derrière lui traînaient un long mugissement.

Sganarelle en riant lui réclamait ses gages,Tandis que Don Luis avec un doigt tremblantMontrait à tous les morts errant sur les rivagesLe fils audacieux qui railla son front blanc.

Frissonnant sous son deuil, la chaste et maigre Elvire,Près de l'époux perfide et qui fut son amant,Semblait lui réclamer un suprême sourireOù brillât la douceur de son premier serment.

Tout droit dans son armure, un grand homme de pierreSe tenait à la barre et coupait le flot noir,Mais le calme héros, courbé sur sa rapière,Regardait le sillage et ne daignait rien voir.

Don Joan als inferns

Quan don Joan baià cap als avencs ombrososi un cop lliurà a Caront l’òbol pel pas del riu,un mendicant, de braços venjatius, poderosos,empunyà els rems, a imatge d’Antístenes l’altiu.

Dones de sines fofes, les robes entreobertes,es retorçaven lúbriques sota el cel ennegrit,i, com un gran ramat de víctimes ofertes,al seu quest rossegaven un lalrguíssim mugit.

Rient li requeria Sgararelle les pagues,mentre amb un trèmul dit mostrava don Lluísa tots els morts errívols per les riberes vaguesel fill audaç, un dia escarn del seu front gris.

Sota el dol estremida, Elvira, magra i pura,prop del pèrfid espòs un temps amant ardent,semblava reclamar-li el somrís de venturaon brillés la dolcesa del primer jurament.

Un gran home de pedra, rígid dins l’armadura,governant el timó tallava el flux espès:però el calmós heroi, la mà a l’empunyadura,mirava els solcs de l’aigua sense fer cas de res.

Don Juan no Inferno

Quando ao mundo da treva desceu Don Juan,Assim que a Caronte o óbolo pagou,Um mendigo sombrio, mirada malsãE braço vingador, cada remo tomou.

Com as roupas abertas e os seios de fora,Um bando de mulheres, na negra manhã,Rebanho sensual que matadouro implora,Mugia atrás do herói num lânguido cancã.

Leporelo, a zombar, o salário cobrava.O velho Don Luís, totalmente tantã,Apontava a um morto, que ali passava,O filho que jogou na lama o seu clã.

Histérica de dor, a casta e magra Elvira,Ao marido traidor que era o seu afã,Suplicava um último olhar sem mentira,Um sorriso com a velha pose de galã.

O gigante de pedra, visão imponente,Assomava à proa tal Leviatã,Mas o calmo herói, a tudo indiferente,Olhava sem temor o reino de Satã.

Ici on peut trouver les paroles de la chanson Don Juan aux enfers de Charles Baudelaire. Ou les paroles du poème Don Juan aux enfers. Charles Baudelaire Don Juan aux enfers texte.