La cançó del soldadet
Escolteu la cançó del soldadetQue a través d'un ull de bouVeu que volen uns falciots!I no és que hi entengui molt, el soldadet,Però, que volin els falciots,Deurà voler dir que la terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capitàI intenta no semblar nerviósMentre acaba la instrucció:"Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudentsI arrapeu-vos a la vidaAmb les ungles i amb les dents".
Ja a coberta, els homes resen.Ja a coberta, els homes resen.
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,I acaricia el seu fusell,Intentant no pensar en res.Des de proa es van fent grossos els turons,"soldadet, valor, valor,Que depèn de gent com tu la sort del món".
Però "si una bala enemiga creua el ventI em travessa el cervell",Es planteja el soldadet,"les onades m'arrossegaranI mil peixos de colorsLluitaran per devorar la meva carn".
I és quan pensa "jo m'amago;Quan no mirin, jo m'amago".
Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant,Les comportes s'han obertI, en un segon, s'inunda el marDe soldats disparant a l'infinitAmb un soldadet al mig,Que carrega mentre insulta a l'enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou béFins que una cau just al costat.Primer es diu "sort, de què t'ha anat…",Però després sent a l'esquena un dolor estranyI en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
Gira el cap a banda i banda.Seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el soldadetEs tranquil·litza repetintQuè farà, on anirà, si sobreviu:"Aniré a ma mare ben vestitI, abans que res, li hauré de dirQue em perdoni per tractar-la sempre així;Aniré a la Margarida a fer-li un fillPer, només veure'l, intuirQue l'estimo més del que m'estimo a mi".