El 25 de gener
Segons els pastors de l'últim pobledarrera els horts veurien uns pins,passats aquells pins el camp d'oliveresi, al fons, tres camins.Han pres el trencall i s'ha obert la clarianai han ordenat als homes descans.Al camp d'oliveres tres reis s'acomiadeni encaixen les mans.
Melcior aixeca el cap i veu la muntanyaque abans que enfosqueixi ha d'estar travessanti es treu la suor amb el coll de la capatacada de fang.I no vol ni pensar que les forces s'acabeni ni us imagineu com s'emprenya quan,en beure en el riu, només troba la carad'un home gran.El rei dóna l'ordre pel toc de cornetapensant en aquells que, no fa pas tant,li besaven l'escut i entregaven les armesagenollats.
Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,que faci el favor algun bon soldatd'aixecar el cul de terra i fer un ràpid recomptede racions de pa.Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!Qui abans d'adormir-se amb el braç estiratnotés com els dits mica en mica retallenl'aigua del mar!Qui arribés a palau i triés una dona,arranqués unes roses i li allargués un ram!Baltasar té el desig corrent per les venescom si fos sang.
Gaspar pot sentir clavats a l'espatllaels ulls d'alguns patges que estan esperantun cop d'atenció, potser una mà alçada,una ordre reial.Un dels homes canta enmig d'una rotllanaamb la veu més dolça que hagueu sentit maiuna cançó antiga que el rei taral·lejaamb els llavis tancats.El patge més vell es gira i comentamirant un segon de reüll cap al cel"sembla mentida que bé que vivíemseguint un estel".