Ja era fort
Llavors ja era fort i no perdia mai la calmai em divertia tot i havia après a saludar-tecontent i exhibint la més radiant de les rialles,tocant-te com els forts: els essers als que es impossible ferir.
No ploris nen que no sabre què dir,no ploris nen que ets més bonic quan rius.
Llavors ja era fort i dominava les paraulesi construïa móns perfectes on no m'importavani amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda,ni penso algunes nits...que ets massa semblant a qui busco per mi.
Qui gosarà sentir que el protegeixla conca d'unes mans mortes de fred?
I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava.els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n.no em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir...
O és que vostè no està d'acord amb mi?qui vol un conte trist per anar a dormir?