El Miquel i l'Olga tornen
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedii, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix.Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorini, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíemperò, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!