L'espectre de Maria Antonieta
Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar.Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç.Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats.No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!
Que al tombant de vespre,quan el sol se’n va,Maria Antonietasurt a investigar.I travessa el trànsiti es cola allà on volper fer por a nenesi a homes sense son.I amb altres espectreses riu dels mortalsasseguda en punxesde la catedral.
I sobrevolant París desert es diu:“Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t’estan mentint,t’estan mentint!”.I es diu:“Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l’interior d’aquells jardins,d’aquells jardins!”.