BBVA
Som a la carretera de Manresa a Bergaen un cotxe resplendent que corre massa.Han trobat a la guantera algun CD acceptable;és dimecres, de matinada, i els dos fugitius canten.
Creuen per Molló i en una clarianaell l’abraça com un nen i s’adorm a l’acte.El sol va encenent el bosc i ella lluita amb les imatges:un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se.
Compren la moto a un pagès pel preu de quatrei acceleren entre vinyes solitàries.Al semàfor d’Estagel els saluden uns gendarmes,però a la ràdio no diuen res, no s’està seguint cap rastre.
Ell s’afaita el cap, ella es posa morena.Els dies passen lents, a la tarda passegen.Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes,ella es tanca al bungalou i a la nit fingeix orgasmes.
Que bo és sortir al carrer, que et toqui l’aire!Són dos enamorats tan adorables!Ell parla del futur i es projecta sense xarxai el paradís comença en una pizzeria de Lausana.
I quin riure els noms dels passaports, ell els diu en veu alta.Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba!Ella respon com pot i plora rere la porta tancada:“Així no podré, amor meu, no a costa dels altres”.
I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta,ja veu el blau marí de la terra promesa,però per ella no patiu, que al calabós hi ha trobat calma:s’ha fet a la foscor i ha posat nom a les rates.
I ha trobat un nom bonic per a cada rata.