El gran salt
He fet un salt, un salt estranyque ens ha aixecat més de tres pams.Sortia fum, tan dens i blanc,i a dins tu i jo i el meu gran salt.
Teníem por mirant a baix,teníem por i ens hem quedatmig abraçats, sentint el saltregalimant-me entre les mans.
Els testimonis ocularsdiuen “quin salt, carai quin salt!”;les mares diuen als infants“no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a parti ara és el món que ens salvaràentre les runes d’aquest salt,que érem tu i jo i ja no ho som tant.
Que això nens cau, que això nens cau!Crido el teu nom entre el fum blanc.“Agafa’t fort i, si pots, cauamb els dos peus i en un lloc pla”.
I mereixíem un comiatmés digne de ser recordati no aquest veure’ns destrossatsper la força de la gravetat.
Tu, saltador que saltes salts!Tu, grimpador professional!Tu, amic per sempre ambulantque et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs!En els teus ulls il·luminatsja s’intueix la immensitatde tot un món al teu abast.
La nit caurà, la nit caurà,la nit caurà i desplegaràsun somni dolç i atrotinatdels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà,i, a fora, hi bufa un vent tan suau,i el saltador s’adormiràfent cara de res,fent cara de salt.