Cançó del dubte
Una veu li preguntava “què seràs quan siguis gran?”,la meva amiga callava i somreia cap avall.Qui tornés a aquella tarda a prendre foci aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!
Quan el pare preguntava “quina feina trobaràs?”,la meva amiga, rabiosa, intentava no plorari el cervell jove repassava les opcionsi tenia els ulls cansats de mirar en tots els raconsperò, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs.
I sortíem a les nits,“va, demà ho farem millor”,mentre el dubte ens observava.I sentíem créixer dinsgairebé una decisióperò era el dubte que jugavaamb tot allò que era bo,amb tot allò que era bo.
Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes,la meva amiga dubtava i s’arrambava contra elli s’adormia prometent-se que demàsabria estar contenta al seu costat.Desgraciats si sabeu el gust que fan els petons que fem dubtant!
T’has quedat mirant un pratesperant que neixin florsmentre el dubte les matava.T’has quedat tota la nitobservant com dorm un cosmentre el dubte reclamavatot allò que era bo.Tot allò que era bo.
Ha passat a mig matí,m’ha tocat amb unes mansplenes d’ungles despintades.No tenia gaire temps,però passava pel veïnati em volia dir que araho té molt clar.
La meva amiga diu que ho té molt clar!