Vés bruixot!
El pescador al principi s’ha espantat veient-lo xop,sortint del mar, pujant directe a la ciutat.Després ho ha entès i crida:“Vés Bruixot! Vés Bruixot!”Fent la patrulla els dos municipals s’excitenen veure’l creuar, com un coet, el carrer gran.I des del cotxe animen:“Va bruixot! Va bruixot!”
El gran patriarca arramba al seu costat.Les ballarines de nou anysquan topen amb un senyor estrany“Saludeu nenes, vinga!Vés bruixot! Go bruixot!”
Bruixot de móns llunys,ens tens a tots a les teves mans.
Tornava a casa jove i avorrit,llegint l’horòscop de l’abril,i alçant els ulls de cop l’he vist.“Si ets tu, si us plau, avança.Vés bruixot! Vés bruixot!”
Els dos adúlters abraçatsplanegen un viatge llargi obren les boques desitjant:“Pel que més vulguis, fes-ho.Va bruixot! Va bruixot!”
La dolça Adela es pinta de carmíque té un sopar amb un home trist.Quan no sap molt per què somriumira el mirall i pensa:“Va bruixot! Vés bruixot!”
El nen prodigi es frega els ulls quan veusurar a la cúpula del cella llum brillant d’un nou estel.Surt al balcó i s’estira.Go bruixot! Go bruixot!
I tot s’atura un momentquan el bruixot dissol en el ventunes paraules que ho arreglen totunes paraules que ho arreglen totunes paraules que ho arreglen tot.