Si hagués nascut dona
Si hagués nascut dona, hauria fet feliçla meva mare, que volia una nena.En record de l'àvia morta el 36em diria Joana.Joana, Joanala de "la manya".La del noranta-cincdel carrer Cabanyes.
Si hagués nascut dona, per bé o per mal,subtilment hauria estat alliçonadaamb nines, cuinetes, agulla i didal.Eines en miniaturaper a una obscuravida futura.Verins embolicatsamb llaminadures.
Tot és un dir, un suposar,una història en blanc i negre.Blanc era el fred i negre el pajust acabada la guerra.
Si hagués nascut dona, hauria fet girarmansament l'antic rotlle de la patatamentre els nois jugaven a saltar i parar,s'enfilaven als arbres,penjaven pilotes,s'esbatussaveni pixaven dempeusper les cantonades.
Si hagués nascut dona, hauria estudiatfins a quart i, amb sort, potser magisteri.Submisa, discreta, que mai el veïnatpogués dir-ne ni mica.Serien de surola clau i el duroi a casa a quarts de deucom a tard. T'ho juro.
I plorar sang un cop al mes,ocult sota una carotael voraviu dels sentimentscom quasi bé quasi totes.
Si hagués nascut dona, seguim inventant...Després d'anys d'estalvis i festeigm'hauria casat per l'església vestida de blanc.La mare ploraria,diu que d'alegria,quan em duriadel braç un príncep blaude "guardarropía".
Si hagués nascut dona, per mal o per bé,m'hauria atipat d'empassar-me penes,de preparar ranxo, de canviar bolquers,de cardar sense ganes...Joana, Joana,escurant el marro,triscant de sol a soli tirant del carro.
O qui et diu que no m'hagués firatel sultà de la Verneda.Si és cara o creu ningú no ho sapfins que no cau la moneda.
Si hagués nascut dona, parlant amb l'espillcada dia més vella, cada dia més grassa.Veient com s'envolen un a un els fillsi sopant tota solaplors a la cassola,marcits els llavis,posant flors als recordsi cuidant dels avis.
O potser un bon dia me n'hauria anatmés enllà del cel protector de la casaper camins indòcils lluny del meu ramata trobar na Joana,Joana, Joanala de "la manya".La del noranta-cincdel carrer Cabanyes.