Temps de pluja
Qualsevol dia al capvespredarrera de la finestrasents el seu alè de tardortrist i dolc es com un plorque el vent ens acostai que truca a la porta.Ell seu a taula,el sents allí, no li cal dir una paraulaper saber que ha arribat el fiel temps de pluja,temps dèstimar-se a mitja veu,de collir el que van llencar a tot arreu,es el temps de pluja.Cal tornar a buidar l'armarimentre els fulls del calendarivan caient sense fer soroll,d'oblidar la barca al moll,quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimadaEll seu a taula,el sents allí, no li cal dir una paraulaper saber que ha arribat el fi,el temps de pluja,temps de estimar-se a mitja veu,de collir el que van llencar a tot arreu,es el temps de plujaa prop del foc,per a tots dos hi ha lloc.