A peu

Des de terra fermapenso milles més enllài creua algun núvol foraster .No té paraules,ni maleta, ni ciutat.Passa de llarg i s’hi està bé.Des de terra fermatres onades de perfil.L’ombra d’un pi té gust de sal.La brisa crema,mentre el sol ens fa dormiri hi ha caravana per tornar.Soc d’aquells que viatgen sense pesa llocs on ningú hi ha perdut res,a estius cada cop més tropicals,a dies que s’encenen per l’oest.Seguint un camí que m’he inventatde línies de punts per retallar,de mons que no hi són si ningú els veu…Avui, com cada dia, vaig a peu.Des de terra fermavaguen frases de cançonsi arbres que mai no tenen fred.Mirant finestresdes de dins del menjador,entra ressol i faig cafè.Asseguts, callats, parlant de tot i de no res.Hores que s’apaguen i s’encenen i que no veus mai més.Gires la cullera al mateix sentit del temps… i s’hi està bé.Som d’aquells que viatgen sense pesa llocs on ningú hi ha perdut res,a estius cada cop més tropicals,a dies que s’encenen per l’oest.Seguint un camí que m’he inventatde línies de punts per retallar,de mons que no hi són si ningú els veu…Avui, com cada dia, vaig a peu.