La vida moderna dels déus
Ben mirat, jo només soc una meitat,com el passatger de la porta del costat.Vinc de lluny, i tinc bitllet per perdre el nordi dins l’entrepà, una carta de record.
Fins que ens faltin les forces,fins que el temps no sigui temps,seurem dalt l’onada per veure-hi més bé.
Ben mirat, encara soc l’altra meitati no hi ha passatger a la porta del costat.Vinc de lluny i tinc un nus al passaport,i aquest fred tan blau ha gelat la nostra sort.
Fins que ens faltin les forces,fins que el temps no sigui temps,seurem dalt l’onada per veure-hi més bé.
Fins que caigui la pomadels pecats de cels tan breus,la vida moderna dels déus.
No hi ha subtítols a la platja del tresor,el consolat de Disneylàndia tanca a l’agosti el mar abraça espelmes.
Els soldadets somien terra transversala la columna d’un diari internacionalque escriu que no hi ha pressa,que al cim hi ha roba estesa.
Ben mirat, jo només sóc una meitat,com el passatger de la porta del costat.
Fins que ens faltin les forces,fins que el temps no sigui temps,seurem dalt l’onada per veure-hi més bé.
Fins que caigui la pomadels pecats de cels tan breus,la vida moderna dels déus.