I si canto trist
Jo no estimo la por,ni la vull per a demà,no la vull per a avui,ni tampoc com a record;que m'agrada els somrísd'un infant vora el mari els seus ulls com un ramd'illusions esclatant.
I si canto tristés perquè no pucesborrar la pordels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort,ni el seu pas tan glaçat,no la vull per a avui,ni tampoc com a record;que m'agrada el batecd'aquell cor que, lluitant,dóna vida a la morta què l'han condemnat.
I si canto tristés perquè no pucoblidar la mortd'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant,perquè sé que han callattantes boques, tants clams,dient la veritat;que jo m'estimo el cantde la gent del carreramb la força dels motsarrelats en la raó.
I si canto tristés per recordarque no és aixídes de fa tants anys.