Laura
I avui que et puc fer una cançórecordo quan vas arribaramb el misteri dels senzills,els ulls inquiets, el cos altiu;i amb la rialla dels teus ditsvares omplir els meus acordsamb cada nota del teu nom, Laura.
M’és tan difícil recordarquants escenaris han sentitla nostra angoixa per l’avui,la nostra joia pel demà...A casa enmig de tants companys,o a un trist exili mar enllà,mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I si l’atzar et porta lluny,que els déus et guardin el camí,que t’acompanyin els ocells,que t’acaronin els estels;i en un racó d’aquesta veu,mentre la pugui fer sentir,hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.