Perdut als carrers del món
Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornadame'n vaig sols amb el bitllet d'anadaestic segur de com vull començar el viatgem'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatgetot allò que em sobra, tot allò que em pesatot allò que no cap dins d'una maletatot allò que em fa fàstic de València,l'odi del poder i la seua violència.
Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon recordque m'ajuda a no perdre el nordno saps l'esforç que em costa deixar aquesta terracreuaré volant mil i un països en guerramiraré, buscaré, em perdré però caminaréHe lligat una corda del meu cor al punt d'origenaixí quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.
Perdut als carrers del mónem guiarà la lluna quan s'amague el solperdut als carrers del mónhi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa foscPerdut als carrers del mónmire per la finestra i la vida es fon amb la mortperdut als carrers del mónbatalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.
Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torneno sé quan però ens tornarem a vorevull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratgecórrer com una fera que es confon amb el paisatgellençaré la roba, cremaré tota disfressadins de la motxilla la teua tendresaun nou tatuatge i un punt d'incertesauna nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.
I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon recordque m'ajudava a no perdre el nordrecorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofegai qui pensa que el seu melic és el centre de la terramiraré, buscaré i tornaré i ja no em perdréHe vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'esperacarregat amb l'experiència i mil nits de carretera
Perdut als carrers del mónem guiarà la lluna quan ja s'amague el solperdut als carrers del mónhi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es foscPerdut als carrers del mónmire per la finestra i la vida es fon amb la mortperdut als carrers del mónbatalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors