El cant dels ocells
Al veure despuntarel major lluminar,en la nit més ditxosa,els aucellets cantanta festejar-lo vanamb sa veu melindrosa.
I l’àguila imperial,se’n vola cel endaltcantant amb melodiadient: – Jesús és natper treure’ns de pecati dar-nos alegria.
Respon-li bé el pardal- Avui, nit de Nadalés nit de gran contento!El verdum i el lluerdiuen cantant també:– Oh, que alegria sento!
I canta el passarell:– Oh, que hermós i que bellés l’Infant de Maria!Li respon ara el tord,– Vençuda és la mort,i naix la vida mia!
Murmura el rossinyol:– És més bonic que el sol,més brilliant que una estrella.La cotxa i el bitxac,festegen al manyac– i a sa Mare donzella.
Refila el reietóper glòria del Senyor,filant amb biçarria.El canari segueix.Llur música pareixcelestial melodia.
Ja n’entra el cotoliudient: - Aucells, veniua festejar l’aurora.I la merla, xiulant,anava festejanta la més gran Senyora.
L’estiverola diu:– Ja no és hivern ni estiu,sinó que és primaverapuix que és nada una florque exhala tal olorque omple la terra entera.
Cantava el francolí:– Aucells: qui vol veniravui, a trenc de dia,a veure el Gran Senyoramb sa gran resplendora dins d’una establia?
Picots i borronersvolen entre els fruiterscantant llurs alegries;la guatlla i el cucutdel molt lluny han vingutper contemplâ el Messies.
Vé xiluant el puput:– Eixa nit ha vingutel Rei de més grandesa.La tórtora i el colom,admiren a tothomcantant sense tristesa.
I canta la perdiu:– Me’n vaig a fê el meu niua dins de l’establia,per veure bé l’Infantcom està tremolanten braços de Maria.
La garsa, griva i gaigdiuen: – Ara vé el maig!Respon la cadernera:– Tot arbre reverdeix,tota planta floreix,com si fos la primavera.
Xiuxiueja el pinsà:– Glòria avui i demà;sento immensa alegria,de veure el Diamanttan hermós i brillanten braços de Maria.
El xut, també el mussol,en veure eixir el sol,confosos se retiren;el gamarús i el ducdiuen: – Mirar no puc;tals resplendors m’admiren.