Jo vaig ser el bandit,
de les claus del teu vaixell,
vaig descobrir que no era el meu,
i vaig plorar davant el timó...
qui m'havia de dir a mi
que aquella vela tan bonica
que aquella vela tan preciosa no era la meva, no, no, no,
no era per a mi...
Però no em penedeixo de res,
tu vas ser la meva capitana,
no importa si vam arribar a port,
només si recordes l'onada que ens portava
Avui entregaré les claus
a aquest nou navegant,
mai contrincant,
perqué el vas escollir tu.
Així que alça la vela,
agafa el timó,
només et demano que t'adonis marirer,
que el que ara tens és un vaixell d'or i llum
Oh alça la vela,
agafa el timó,
només et demano que t'adonis marirer,
que el que ara tens és un vaixell d'or i llum
És que jo vaig ser el bandit.,
de les claus del teu vaixell,
vaig descobrir que no era el meu,
i vaig plorar davant el timó...
Byłem rabusiem
kluczy do twojej łodzi;
odkryłem, że nie była moja
i płakałem przy sterze…
Któż mógł mi powiedzieć,
że ta przepiękna żaglówka,
że ta prześliczna żaglówka nie była moja, nie, nie, nie,
nie była dla mnie…
Lecz nie żałuję niczego;
ty byłaś moim kapitanem.
Nieważne, czy dopłynęliśmy do portu,
lecz czy pamiętasz falę, która nas niosła.
Dziś oddam klucze
temu nowemu sternikowi;
bynajmniej nie „rywalowi”,
bo ty go wybrałaś.
A więc podnieś żagiel,
chwyć za ster,
tylko zdaj sobie sprawę, żeglarzu,
że to, co masz teraz, to łódź ze złota i światła.
Och, podnieś żagiel,
chwyć za ster,
tylko zdaj sobie sprawę, żeglarzu,
że to, co masz teraz, to łódź ze złota i światła.
To fakt, że byłem rabusiem
kluczy do twojej łodzi;
odkryłem, że nie była moja
i płakałem przy sterze…