L'Estaca
L'avi Siset em parlavade bon matí al portalmentre el sol esperàvemi els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estacaon estem tots lligats?Si no podem desfer-nos-en,mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurài molt de temps no pot durar,segur que tomba, tomba, tomba,ben corcada deu ser ja.
Si tu l'estires fort per aquí,i jo l'estiro fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,les mans se'm van escorxant,i quan la força se me'n vaella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podridaperò és que, Siset, pesa tant,que a cops la força m'oblida.Torna'm a dir el teu cant.
Si estirem tots, ella caurài molt de temps no pot durar,segur que tomba, tomba, tombaben corcada deu ser ja.
Si tu l'estires fort per aquí,i jo l'estiro fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res.Mal vent que se l'emportà,- ell qui sap cap a quin indret -i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailetsestiro el coll per cantarel darrer cant d'en Siset,el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurài molt de temps no pot durar,segur que tomba, tomba, tombaben corcada deu ser ja.
Si tu l'estires fort per aquí,i jo l'estiro fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens podrem alliberar.