Bressol de tots els blaus
El meu amic el marté la calma d'un déu adormit,quan la meva nau busca recera l'illa del seu pit.
El meu amic el marté el coratge d'un déu exaltat,i quan s'omple d'aire el meu velamseguim un joc incert.
I, tanmateix, potserel gep de l'onada acabaràamb tot el meu somni desitjósd'anar a aquell port d'atzars.
El meu amic el marés l'immens bressol de tots els blaus,i en el seu va-i-vé de so i coloraprenc el poc que tinc.
És per això que maino em podré allunyar del seu batec,i fidel viuré amarinatfins acabat el vent.