Amnèsia
Sense por, amb els ulls tancats, tot desapareixi tot el que has pensat ja no existeix.Continues adormit amb el volum avall,les boques parlen sense fer soroll.
Ja no et pots fer enrereperò pots anar endavant;només tu sembles escoltar,al trànsit del matí,remors d'un mar llunyà.
I a la nit no acaba el dia,el cel un full en blanci un batec dins el cap.Les paraules ja se'n van.
Com bombolles de sabó només mullen la pell,un globus aerostàtic és on ara vius;les paraules que has sentit, que tant t'has estimat,les tapen els tractors a la platja de Pals.
Ja no et pots fer enrereperò pots anar endavant,només tu sembles escoltar,al trànsit del matí,remors d'un mar llunyà.
I a la nit no acaba el dia,el cel un full en blanci un batec dins el cap.Les set de la matinada,el cel un full en blanc.Les paraules ja se'n van, se’n van.
Quan et decideixis,obre els ulls i diga'mque avui no és un miratge,no, no és un miratge!
I a la nit no acaba el dia,el cel un full en blanci un batec dins el cap.
I a la nit no acaba el dia,el cel un full en blanci un batec dins el cap.
Les set de la matinada,les set de la matinada…Les paraules tornaran.