Què boig el món
Què boig el món, que no té cap sentiti em fa pensar: "no sé què hi faig aquí".Què boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,que un dia et fot un copamb tanta força que et deixa solen el principi del camí.Diuen que al món s'hi ve a patir.
Què boig el món, que no té cap ni peusni ens deixa tenir el que teníem ahir.Què boig el món, que no vol aconseguirper fi esborrar del mapaaquelles coses que menyspreemi ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,callat, ocult, pacient, discret.
Per art de màgiabaixem com l'aiguai, a cada obstacle,refem com si res el camíconstruint a mida el destí.
A contracorrent,de cara al vent,amb mar de fons i onades,governa tu el vaixellque no tens res a perdre,res a perdre, res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostrei és el millor d'entre els possibles.
Què boig el món, que em fa anar amunt i avalli és tard quan veig que molt pitjor estic jo.Què boig el món, on podem creure en més d'un déu,i això ens obre les ales de la vanitat,podem ser injustos i malvats.Però el pitjor és no saber maiqui mou els fils al teu terrat.
Per art de màgiabaixem com l'aiguai, a cada obstacle,refem com si res el camíconstruint a mida el destí,construint a mida el destí.
A contracorrent,de cara al vent,amb mar de fons i onades,governa tu el vaixellque no tens res a perdre,res a perdre, res, res a perdre.Boig, el món és boig, però és nostrei és el millor d'entre els possibles.
A contracorrent,de cara al vent,amb mar de fons i onades,governa tu el vaixellque no tens res a perdre,res a perdre, res a perdre, res.Boig, el món és boig, però és nostrei és el millor d'entre els possibles.