simfonia núm. 3 (d'un temps, d'uns botons)
amb les sabates descordadessense mitjons als peusamb un barret de palla al capple de botonshe anat a seure al jardinet dels llirisen espera del bon temps.
anava per la regadora de zencque es mor de set des de l'estiuperò en decantar el cos de la cadirase n'han anat tots els botonsi m'he posat a riurede tan babau com sóc.
el terra ple de botons blancsel sol encara fresc i l'aire ficom una manda i com una sonm'han fet posar malalt de poesiaus pensareu que és tot mentidai jo no us diré ni sí ni no.només m'he tret una sabataperquè se m'ha adormit un peui ha vingut una moscasegurament la del bon tempsi m'ha semblat significatiui m'he posat content.
diria que ja som a la Primaveraperquè sento l'olor que fai és l'hòstia de bonicel terra ple de botonsels cucs de Sant Antoniel peu adormit al solla regadora i les herbes del jardí.
però quina por si vingués algúi em trobés adormit el peui tots els botons per terrai la sabata i la regadora de zenci sense mitjonsel barret al cap tot ple de botons.