es fa llarg, es fa llarg esperar
oh, que llarga que es fa sempre l'esperaquan s'espera que vindrà el pitjori que trista que es fa la llarga esperaquan s'espera la mort de l'amor.quan s'espera que ja tot s'acabiper tot d'una tornar a començarquan s'espera que el món tot s'enfonsiper tornar-lo a edificar,es fa llarg, es fa llarg esperar.
i es fa trist esperar cada diael cel roig i el sol que ja se'n va,i es fa fosc esperar cada diaperquè el sol no se'n vol anar maiperquè els dies se'n van sense pressai les hores no volen fugirperquè esperes, i esperes, i esperesi vols demà, però encara és ahir,es fa trist, es fa trist esperar!
i es fan lents els matins i les tardesquan l'espera et desvetlla el neguit.i es fan grises les lentes tardesperquè et sens amb el cor ensopit,perquè sents que tens l'ànima mortai ho veus tot, tot el món molt confósperquè et trobes amb les portes closesi tancat com un gos rabiós,es fa fosc, es fa fosc esperar!es fa fosc, es fa fosc esperar!es fa fosc, es fa fosc esperar!es fa fosc, es fa fosc esperar!es fa fosc, es fa fosc esperar...
i es fan grises les hores d'esperaquan no plou però veus el cel plujós.i es fan grises les hores d'esperaquan la fi sents a prop per tots dosquan fa dies que ni xiules ni cantesi fa temps que vas fer l'últim somrísquan al cor sents la mort i t'espantesal pensar potser és l'últim avís,es fa gris, es fa gris esperar!