el nenúfar
en les primeres hores de quietudquan la nit, amb lentitud, desperta el diahe tingut la sort de no ser llunyi tenir ullsper presenciar com la donzella de les aigüestrenca el somni per vestir-se
l'he vist sorgir de dins d'uns pètals clucsque, com les veles d'un esquifde tantes proes com el ventes deixondienfent delicats i entendridors preparatiusper, sense moure's, navegar durant el dia
i en un borrall de beatitudl'he vist estirar els braços per sentir-sereflectida en el mirall del llac diürn
oh tu, donzella d'entre velescom els grecs t'anomenarenoh tu, nimfea de les aigüesvenerada pels romansnenúfar, bell nenúfarguarda'ns d'envanits enganys!
car si un estel indica un tros de cel serètu ets senyal que hi ha un closd'aigues tranquil.lesi si l'estel senyala el nord i un camí certtu ets indici de repòsi ànsies complides