Captatio benevolentiae
Provem d'encaixar en escenes boniques,en ports de diumenge farcits de gavines,en grans sobretaules on els avis canten,en nits vora el foc abraçats a una manta.Es tracta de ser els simpàtics del barri,els que ballen i ballen fins que els músics parini irrompre arrogants lluint les millors galesen discos amb dones amb feines estables.
I, a vegades, ens en sortim.I, a vegades, ens en sortim.I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
Busquem quedar bé en el retaule magníficdels que van pel món amb posat monolítici afronten la vida mirant-la a la carai un dia, contents, compren flors a sa mare.Intentem trampejar per ser persones dignes,el pare modèlic que volen les filles,el de la veu greu, el de la mà forta,que paga un vermut i que arregla una porta.I després tancar els ulls i sentir el món en calmahi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbrehavent enllestit un gran epitafique arrenqui somriures a tots els que passin
I, a vegades, ens en sortim.I, a vegades, ens en sortim.I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.I, a vegades, ens en sortim.I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,tot fent evident,que per un moment,ens en sortim.