Helena
Fa dies queabocat al balcóhe perdut el jornalxerrant amb un pardalmés avorrit que jo.
O mirant coms'esfulla un alzinarolorant romaní.Com tornen a floriri es tornen a esfullar.
Fa dies que no sé quants dies fa.Fa dies que m'estic dient... Demà...I espero...I espero...
Visquent amb res.Treballant per no resi un dia, com si res,morir-me de no res.Adéu-siau. Mercès.
Al fons d'un bar,fotent-me un perfumatper escalfar-me el cormentre arriba la morta jugar al subhastat.
Fa dies que no sé quants dies fa.Fa dies que m'estic dient... Demà...I espero...I espero...I espero...
Abocat al balcó,espero.Despullant l'horitzó,espero.Espero pel Nadali per la Magdalenapel dia i per la nitque torni Helena,,,Que torni Helena...!
I és que quan passa pel meu carrerfins el geranis li cluquen l'ull.L'aire es fa tebi amb el seu alèi les llambordes miren amuntsa pell morena.
Quan passa Helena...
Quan ella mira saps que la fontquan ella vol, la dóna.Quan ella plora, saps què és el dol.Quan ella calla, tot jo tremolo.Quan ella estima, l'amor pren vol...
I entre teulades es gronxa el soli els passerells dels fils de la llummiren gelosos com riu i es mou.Color d'espera llarga i perfumde lluna plenala meva Helena.
La meva Helena...Però...
Fa dies quel'estar dret em fa malel reuma em trenca els ditsi ha fugit el darrer pardal...