La primera
FrancamentM'hagués agradat molt mésQue hagués estat primaveraI que la primeraFóra aquella nina rossa,Prima i pigardaQue cada tardaPujava amb mi al tramviaQuan el jorn s'endormia.
FrancamentM'hagués agradat molt mésQue el teu cos fartDe deu duros i el llit a part,Però això va com vaI en aquell temps no em van deixar triar
I no em sap greuNi em fa vergonyaQue fos en la teva picaEl meu bateig d'estimar.Vares ser honrada i sinceraI la primeraDe segona mà.
Però, francamentM'hagués agradat molt mésQue aquell catre, una palleraOn la primeraS'hagués deixat dur amb vergonya,Entre mentidesI un xic de "conya",I anar fent, sense pressa,Regalimant tendresa.
FrancamentM'hagués agradat molt mésQue fer d'aprenentQuan a la porta espera una altra gent,Sentint l'olorD'un altre que va jeure abans que jo
I no em sap greuNi em fa vergonya.Ets part de la meva històriaI per això et puc dibuixarDesitjant baixar bandera.Ai, la primeraDe segona mà.
FrancamentM'hagués agradat molt mésQue hagués estat primaveraI fos la primeraLa continuació d'aquellesHistòries verdes,Romanços tendres,Que el germà gran mentiaAssegut a la voravia.
FrancamentM'hagués agradat molt més.BenevolentLi agraden verges a l'adolescent,Però, com vostè,Es menja el que troba pel carrer.