CAMPANADES A MORT
Campanades a mortsfan un crit per la guerradels tres fills que han perdutles tres campanes negres.
I el poble es recullquan el lament s'acosta,ja són tres penes mésque em de dur a la memòria.
Campanades a mortsper les tres boques closes,ai d'aquell trobadorque oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alèd'aquests cossos tan joves,sense cap més tresorque la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,que mai no tingueu repòs en cap dels vostres diesi que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a mortsfan un crit per la guerradels tres fills que han perdutles tres campanes negres.
-II-Obriu-me el ventrepel seu repòs,dels meus jardinsporteu les millors flors.
Per aquests homescaveu-me fons,i en el meu coshi graveu el seu nom.
Que cap oratgedesvetlli el sond'aquells que han mortsense tenir el cap cot.
-III-Disset anys nomési tu tant vell;gelós de la llum dels seus ulls,has volgut tancar ses parpelles,però no podràs, que tots guardem aquesta llumi els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys nomési tu tant vell;envejós de tant jove bellesa,has volgut esquinçar els seus membres,però no podràs, que del seu cos tenim recordi cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys nomési tu tan vell;impotent per l'amor que ell tenia,li has donat la mort per companya,però no podràs, que per allò que ell va estimar,el nostres cos sempre estarà en primavera.
Qui ha tallat tot l’alèd'aquests cossos tan joves,sense cap més tresorque la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,que mai no tingueu repòs en cap dels vostres diesi que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a mortsfan un crit per la guerradels tres fills que han perdutles tres campanes negres.
-IV-La misèria esdevingué poetai escrigué en els campsen forma de trinxeres,i els homes anaren cap a elles.Cadascú fou un motdel victoriós poema.