El teu àngel de la guarda
Com el vell faronerque amb llanterna de foc, contra el vent,escombra la mar negra encenentles nits sense lluna,advertint els vaixellsdel perill dels esculls esmolatsque els aguaiten traïdors, amagats,emboscats en l'escuma.
Com el vell faronerque amb llanterna de foc, contra el vent,escombra la mar negra encenentles nits sense lluna,jo tinc encès un farper dur-te estàlvia on trobis empar,perquè se no t'empassi la mari et respectin les ones.
No fos cas que la mar li fes basardaal teu àngel de la guarda.
Com el guardabarreradel pas a nivell que, gelós,espera el tren que passa veloçaixecant polseguerai brandant el fanalagraeix el xiulet de l'amicque per camins de ferro i de nitfuig sense mirar enrere.
Com el guardabarreradel pas a nivell que, gelós,espera el tren que passa veloçaixecant polseguera,vigilo amb zel d'amantque res no aturi el teu camí franci arribis sense cap entrebancon la vida t'espera.
No fos cas que el camí li fes basardaal teu àngel de la guarda.
Com el sereno quecarregat amb un manat de clausvetllava pel silenci i la paudel barri que dormiai cuitós feia cap,colpejant la llanceta, al reclamdel veí que picava de mans,a obrir la porteria.
Com el sereno quecarregat amb un manat de clausvetllava pel silenci i la paudel barri que dormia,pensa que sempre hi sóc.A tota hora i en qualsevol lloc.Només crida'm i ho deixaré totper fer-te companyia.
No fos cas que la nit li fes basardaal teu àngel de la guarda.