el narcís
ignorant que la bellesanarcotitza com la sont'abellí el teu cos atlètici altre amor no tingué lloc
si amor propi mou a guerral'autoadoració és tal jocque lliurades conseqüènciesés pitjor que jugar amb foc
(en temps de primaveraeres com una florperò els dies s'encenguereni el temps feliç alçà el vol
vingué l'estiu i hagueresvingué l'estiu i hagueresde deixar anar la primaveravingué l'estiu i hagueresvingué l'estiu i hagueresde buscar el vi de les rieres)
cert matí, la gola secat'abocares a una fonti et vas veure, tors estèticprojectat en l'aiguamoll
vas besar-te en l'aigua fresca ifruit de tan hipnòtic toc-un trastoc de vols concèntricsfou inici de transport
sense canvis en l'essènciavares transmudar el teu cosmentre -las d'embriaguesa-replegaves el teu vol
els teus peus, furgant la terraforen draga de terròsi en brancar les mans estesesperseguint l'estiu del sol
un farcell de núvols tensoss'estripà com un llençoli et ferí una inflorescènciaque et forjà un vestit de flor(nasqué una flor novella ili dares el teu nomva ser una flor tan bellacom no s'ha vist mai enlloc
passà l'estiu i haguerespassà l'estiu i hagueresde suportar l'hivern feréstecpassà l'estiu i haguerespassà l'estiu i hagueresde sobreviure les tempestes)
ai, narcís, narcís, narcísfill dels camps i dels poetesi del més brodat encísconfessa si val la penad'ésser transmudat així!
si no esgota la paciènciaser arrelat a un punt precíssi ser ufana, bella i tendraval molt més que peus teniro dur ales a l'esquena
ai, narcís, narcís, narcísconfessa si val la pena...que podria ser que sí!