el gessamí
utjat Caïm d'abismal procedènciamal condemnat com a germen rebelel gessamí fou proscrit de la terra ifou rebutjat com a fill i defès( com qui no diu res!)
exiliat a la clara intempèrieno es féu vençut ni acceptà aquella creuans fou empès a enlairar sa desferrafins que la viu protegida del cel(ja mort el recel entre Caïm i Abel)
a certa alçària fundà nova pàtriamercè dels aires sentí noves veusi el sol, galant, fecundà filles sevesi tingué nétes com trossos d'estel(ulls del cel, ulls del cel)
per escanyar-los la set i la ganaféu munyir nèctar i essències d'arreli en celebrar tan il·lustre arribadaféu fer minúsculs vestits de bateig(jo no ho crec si no ho veig):
làcties faldilles i calces de natacos de mantega i brossetes de telguants de mató i peücs de qualladaper protegir-les dels vents i del fred(que qui va nuet té entrebancs a pleret!)
i en ser besavi de tal descendènciasuant perfums donà gràcies al celsense rancor deixà caure en silencifeixugues llàgrimes d'aigua de mel(que collí Sant Miquel)