Vuit
Ei!, que no s’hi val,deixar escapar paraules amb la mà.Ei!, estic tocat i eliminat,i comptaré fins a gastartants i tants neguitsque no tinc ditsni prou memòria.Fins a vuit,que és el mateix que l’infinit.
Va!, deixem-ho estar,i dóna’m la mà, que no tinc pressa.Ei!, si et ve de gust,baixem al parc,que hi ha revetlla de Sant Drap.
I als ulls, milers de punts,que fan la llum de les bombetes.N’hi ha vuit,que és el mateix que l’infinit.
Totes les cançons,les serpentines i avions,bufen cap a les finestres i cortines.I, de bat a bat,es despentina el meu cap,i tot pren algun sentitAbans de comptar vuit.
Ei!, baixa del niu,sospira i riu.No tinc records de cada quart.No hi ha terra endins,ni mar enllà,només carrers que hem anat passant.
I el so potser llunyà,potser apagat, de les balenes,a la nit, quan aquest pis sembla infinit.
Totes les cançons,les serpentines i avions,bufen cap a les finestres i cortines.I, de bat a bat,es despentina el meu cap, I tot pren algun sentitabans comptar vuit.