Normal
Encara que diguessis de memòriadetalls d’aquella històriaque ningú no ha explicat.
Encara que dubtessis tot el diai caigués la teoriade la relativitat.
Encara que es buidés el diccionaride paraules i sumarisi quedés un llibre en blanc.
Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.
Encara que trobés al calendariuna mena d’inventaridel que no vull oblidar.
Encara que la vida fos més rectai confessis la receptadel que en dius felicitat.
Encara que dues línies paral·leless’enredin amb les velesd’un vaixell que està de pas.
Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.
Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls,que et fa somriure el nas, que enlaira el perfum,podríem estar sols o simplement perduts.I és que potser tot gira a l’inrevés, ho fa algun cop al mes,canvia de color calculadament.Només és un detall, només és el que veus,d’esquerra a dreta, i de cap a peus.
Encara que el meu got sigui l’aquarid’algun peix solitarique neda sense port.
Encara que el record fos una ciènciaque estudies amb paciènciaentre fotos sense nom.
Encara que un coet imaginari perdut com un becarifaci voltes al teu món.
Tant se val, que, avui, tot el que passi és normal.Perquè amb aquesta llum, que transparenta els ulls,que et fa somriure el nas, que enlaira el perfum,podríem estar sols o simplement perduts.I és que potser tot gira a l’inrevés, ho fa algun cop al mes,canvia de color calculadament.Només és un detall, només és el que veus,d’esquerra a dreta, i de cap a peus.