Encara
Encara guardo el venti fustes d’una barca,un glop d’aigua de mari pols de l’equipatge.
Fanals intermitents,distàncies dibuixades,maneres d’estimari un llibre per si encara em sobra temps.
Les coses que he desat al fonsdel meu sarró,com el nòmada respira l’horitzó.Encara queden llocs on anar,i hores de llum.No em despertis fins que haurem anat ben lluny,ben lluny.
Encara guardo el soque es va gronxant als arbres,el pot de les cançons,l’ampolla dels missatges.
Un tros del meu timó,les peces del paisatge,estrofes d’un record,camins de ronda amb vistes als teus ulls.
Les coses que he desat al fonsdel meu sarró,com el nòmada respira l’horitzóencara queden llocs on anari hores de llum.No em despertis fins que haurem anat ben lluny,ben lluny.