Aniversari
Els llums s'han apagat, han tret el pastís.Aplaudien els pares, els tiets i els amics,tots alhora, agrupats en un únic crit:que demane un desig,que demane un desig.-I tu, nerviosa,com sempre que et toca ser en centre d'atenció,has fixat els ulls en un punt imprecís del mejador-Un segón, dos segons, tres segons, quatre... i cinc-Els teus ulls que bancaven buscant un desigles espelmes cremaven i alguns dels amicst'enfocaven amb càmares de retrataruna veu comenta: que guapa estài jo en el fons m'acabava el culet de la copadecidit a trobar un raconet adecuatper fer-me petit petit,del tamany de una moscadel tamany de un mosquit-Per un cop empetitit sota els tamporetsi la taula allargada pels dos caballetsfent-me pas amb prudència per un entramatde sabates d'hivern i confeti axafat-i has brindat maleint la llargada dels meus nous passeigsi amagar-me entre un tap de suro i la paredjust abans que no em menje el collons de gateti escalar les cenefes del teu vestiti falcar el peu esquerre en un descositi arribar-te a la espatllai seure en un botó-i agafar un pel soltamb un sol tiróenganxar-te un cabelli impulsar-me en un últim salt finali saber el teu desig travesant la pared del llagrimalAra un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap-i ja dins del desig veure si ha ha bon ambientrepartir unes targetesser amable amb la genti amb maneres de jove discret i educatpresentar els meus respectes a la autoritatescoltant amb atenció batalletes curioses als mes vellsfent-me fotos gracioses amb altres illustres viatgersi amb un home amb corbata que no se qui esi en un núvol de somnis que tens a l'abasti altres que ho sent-ho pero ja mai viuràsdetectar un caminet que m'anyunye del grupo una ombreta tranquila on desapercebutestirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrantel plaer indescriptible que es estar amb tu avui que et fas granmentres fora de l'ull les espelmes es van apagant.