Pla quinquennal
Dormies mig agafada al meu braç.Ha sonat un clàxon de cotxe encallat.Has obert un ull mandrós i callat.I has tornat al teu somni privat.
Pujava el cafè i ens he recordatballant a una platja amb barrets mexicans.La cara que feies al anar girant,crec que era de felicitat,crec que era de felicitat.
De moment no et riuré més les gràcies,per una vegada he entès el que cal.Passi-ho bé, que m’esborro del mapaper perpetrar a l’ombra un gran pla quinquennal
Sento que et despertes i et vinc a buscar.- Nena, tens cafè, vols que torri pa?El diari, res massa estimulant.Mica en mica, ja et vas despertant.
I fumes mirant els cotxes passar,t’entregues a l’aire dens del veïnatPenso en proposar que baixem al far.Jo que mai he estat home de mar,jo que mai he estat home de mar.
El primer any compraré una corbata ben llarga,estampada amb colors crus.I el segon, els millors professors europeusm’ensenyaran a fer el nus.Pel tercer, guardo l’antologiade grans octasíl·labs que parlen de tu.I pel quart, l’edició imitada folrada en vellut.I el cinquè ens creuarem per l’Eixamplei demanarem taula en un bar de menús.Trauré pit, ensenyant la corbatai llavors, bonica, dependrà de tu.
I el cinquè ens creuarem per l’Eixamplei demanarem taula en un bar de menús.Trauré pit, ensenyant la corbatai llavors, bonica, dependrà de tu.I llavors, tot dependrà de tu