el crisantem
perseguint el cor astral -centre del buit-per l'espai inviolat del cel anteriorvaig travessar la gorja obscurafins a la terra dels difunts progenitors
allí vaig veure un castell groc -tot nu-alçar el seu port majestuósdamunt set-centes cúpules purpúriesd'una màgica ciutat de jade lluminós
i allí em fou dat -per ser narcís- donar un cop d'ulldins el sagrari d'una subterrània seuon dues files dels guerrers més invençutssón els custodis del secret del crisantem
la clau del qual -segons m'han dit- té la virtutde fer que l'home ja envellit torni a ser un nensi l'esperit sap fer renéixer -net i pur-de la matèria etèria del seu cos etern
oh, crisantem, crisantemflor de l'or i la puresa-fes-me llarg el tempsde la infantesa(que és un temps d'auge físic i de plena salut)
ah, crisantem, crisantemflor de l'àuria perfecció-fes-me curt l'espaide roma a amor(que és un tret d'aires místics i d'alades virtuts)
oh, crisantem, crisantem-flor de l'or i la puresa-fes-me llarg el tempsde la infantesa(que és un temps d'auge físic i de plena salut)
ah, crisantem, crisantem-flor de l'àuria perfecció-fes-me curt l'espaide roma a amor(que de tu les abelles i els sants en fan meld'eternal joventut)