el clavell
navegant, estarrufat a dalt d'un cignela manyaga solitud d'un somni ungiti entapissat de clavellines blanquesel meu cor pigà un rebrincen descobrir un clavell vermellque, salpicat, com un esquitxfeia pensar si un ocellet de mort feritno hauria estat perdent la sangtot travessant l'espai vibrantd'aquell jardí de llibrodat amb seda blanca
s'alçà aleshores l'esperit dels campsverd i nuós com un sarment antici em saludà d'un cop de mà per asserenar-meno t'espantis, estimat infant -va dir-fes que l'insòlit no alteri el teu sentit:cull el clavell que t'ha torbati fes-lo esclau del trau del cor del teu vestitporta'l amb tu i segueix anantamb absoluta confiançacar tant si és blanc com si és tenyitel clavell és la flor de l'amistança
el clavell clava entre ellsels oponents d'una dansael clavell clou aliancestant per joves com per vells