Obojio sam pogled u crveno ponovo.Neko je došao po nas,svet je postao zao.
Hodali smo cele noci.Kroz zvezdane panorame,u kaputima od svile.
Vile su nas vodile,do druge strane,gde puni tame,ulazimo u svetle dane.
Imamo zapaljeno tlo.Imamo pravo da ćutimo.Imamo samo jedan pokloni nijedno dno.
Krv je sagorela sve,onesvestili smo sei tri najcrnjih ćerki noćinas nosi kroz spaljene ulice.
I dišemo ponovo,i ulazimo.
Deca tame ulaze u svetle dane....
Vaig pintar el meu visió en vermell de nou.Algú vingué per nosaltres,el món esdevingué mal.
Caminavem totes les nits.A través de panorames estrellates,en abrics de seda.
Les fades ens duiencap a un altre costat,on plens de foscorentrem en els dies brillants.
Tenim el sòl cremat.Tenim la llei per callar.Tenim solament un veríi no fons.
La sang va cremar tot,desmaiàrem-nosi tres filles més negres de nitens duen a través de carrers cremats.
I de nou respirem,i entrem.
Els fills de foscor entren en els dies brillants.