Menuda
Pensa en mi, menuda, pensa en miquan les bruixes t'esgarrapin de matí.No et faré més tebi el fredni més dolç el cafè amb lletperò pensa en mi,menuda,pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el souo quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.I porta'mbrodat a la teva brusao pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'mde les teves arracades.Volta'm amb els teus anellsi deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,menuda, entre goig i penaabraçat contra el poemaque llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutatquan marquis l'hora i obris les finestres del despatxi t'espolsis els ocellsque fan niu dels teus cabells;et diu al corque l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecsquan colpegen els meus vidres els seus becsi em contenla història blanca i menudaque entre quatre parets es marceix.
Piulenque es mor la primaveraquan no pot anar a passeig.Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encarael camí dels teus ocellsper a volar-lo tu i jo amb ells