Cançó De Matinada
Ens ho ha de dir la veu tremolosaY trista d'un campanar.Un cop de llum i el crit de d'una garsaQue ha despertat amb fam i buscaPer entre blats i civadesQualsevol cosa per omplir el pap.O potser un gallQue dins la cort canta:La nit és morta i ja es fa clar.
Mentre jo canto, de matinada,La vila és adormida encara.
S'han despertat mullades les fullesDel camp d'alfals veí.S'espolsen l'aigua de la rosadaMentre que arriba la matinadaI el sol que les escalfaFins que les tallin d'un cop de falç.Alcen la testaMullada i fresca.Per a caure a terra massa temps hi ha.
Dintre la vila ja plora un nenI pels afores corren els bens.
Amb el sarró i la bóta a l'esquena,Amb un bastó a la mà,Se'n va el pastor i el seu gos d'atura,Se'n van cap unes altres pastures.Trencant rius i cabanyesA les muntanyes volen tornar.Surt amb l'aurora,Cal sortit d'hora:El camí que han de fer és molt llarg.
Cap a la vila ja ve el pagès,La bossa buida i el carro ple
De roig tomàquet i de verduresCollides del seu hort.La mula sua i el carro cridaI l'home tanca els ulls i somniaMentre el sol es llevaD'un llit d'alzines, enlluernantLes velletesQue pansidetes,Cap a l'església van caminant.
I ara jo canto de matinada,La vila és adormida encara.