El Setge
Hem travessat més d’un inferncontra la pluja i el venti el rigor de la tempesta
N’hem fet força de la porsom la guspira en la foscorque fondrà aquesta glacera
Quan hem caigut ens hem alçatrenaixent en un cos nouamb la lliçó més apresa
Sempre amb un peu al recordper no oblidar mai qui somi fer honor a la promesa
I si penso en tu m’allibero del meu pes,com tenint les ales d’un ocell
De totes les causes la més noble és la que sentsmurmurar incansable entre batecs
El setge que ens estreny sols ens fa més lliuresi de la fe i el seny forjarem un himne
Som fills d’una terra tenaçque no es doblega ni rendeixcom un xiprer d’arrels profundes
Recordarem els que han marxati ens unirem en el seu cantcom una veu al llarg dels segles
Si som petits entre titansfarem que compti cada pasja no viurem en l’enyorança
De les ferides del passatde les batalles que hem perdutsempre hi neix nova esperança