Sóc la Vaiana! [I am Moana]
Tala:Sé d’una nena d’una illaQue sobresurt d’entre totsS’estima el mar i el seu poble,Tothom n’està orgullós
Sovint el món no t’escolta,Viatjar pel mar és molt durPerò les ferides revelenOn ets tu
Aquell que et vol bé et canvia,Allò que has après et guiaI res no pot silenciarLa veu que el teu cor t’envia
I si la veu xiuxiueja:Vaiana, véns de molt llunyVaiana, escolta,Vols dir que saps qui ets?
Vaiana:Que qui sóc?Jo sóc algú que estima una illa,Sóc algú que estima el marI em crida.
Jo sóc la filla del cap del poblat,Som descendents dels grans navegantsQue travessaven tots els marsI em criden
Tota sola he arribat fins aquíMolt més lluny que els altresSóc tot el que jo he après i mésI ell em crida
I aquest crit no és un crit gens llunyàVe de dintreI és com el mar queNo para de moure’s
Sempre més et duré aquí al meu corPerquè em diguisQue he de seguirQue sé el camí:
Sóc la Vaiana!