taxista
taxista, ja no vaig al celperò no et posis trist i queda't els dinersbusca un nou passatgejo me'n vaig a peu...trobaràs potser una noiafent senyal amb una màtu faràs girar la portai ella pujarà al davant;mirarà pel parabrises, i tu endevinaràs on vaposaràs el cotxe en marxai el motor s'us endurà...
taxista, no preguntis resno baixis bandera, tot anirà béfes la carretera i no pensis res mésveuràs com per les finestresels minuts es tornen d'orcom el dia es torna càlidi els colors es fan tresorsi com entre els camps de tarongesi els prats verds coberts de grocsanireu ficant-vos dintred'una immensa flor de foc...
taxista, t'he de dar un consellés si és que aquesta història es fa realitatoblida la feina, que no hi perdràs passé que al cap de poca estonaella es posarà al volanti el teu cotxe com un còndores començà a enlairarvolarà per entre els núvolssobre el mar dins els volcansi per buides nits, eternesamb els astres per companys...
taxista, ja no et caldran telescopisper entrar el regne dels Celsja no et caldran calidoscopisper ser un fill de l'Universja no et caldran microscopisper posar un peu a l'infernni et caldran estetoscopisper trobar l'amor etern...
taxista: sort! que tinguis sort...