cançó del dia inútil
Aquest dia que fina, que finalentament, com la llàntia en el vas,no em portà l'alegria divina,ni de mi no féu mica de cas.
Em deixà dins la cambra pregonacom un gòtil inútil i vell,entre els mobles que fan la rodonai les mosques que em busquen la pell.
No tingué ni la minsa sorpresad'una pluja o d'un vent displicent;no mogué la cortina malmesani en el sol no posà entelament.
Fou només com la fonda llossadaa les coses que bullen a dinsi un cruixir de vianda cremadai una olor de ferments i de vins.
Com el dia que fina, que fina,no en voldria cap més a mon pas;si en mon cor no posà cap espina,féu ma sang una mica de glaç.