Tokio
Els ulls se’t il·luminen com les nits de Parísmil temors de guerra que es desperten dins el piti de sobte te n'adones que... tu també tens dret a ser feliç.Si aturem tots els rellotges i estirem fins l’infinitaquest breu moment de pausa entre rutines i neguitssi oblidem el que s’espera de nosaltres i fem cas al que sentim...
Queda’t amb mi aquesta nit,perseguirem l’albada fins a Rússiai més enllà, creuant el mar,et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Si és un càstig o és un premi encara està per decidir,a vegades val la pena arriscar-se a patir,tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí.I diga’m que és el jutge dels amors i dels instintspotser tots som culpables d’ignorar el que portem dinsperò en algun lloc, en algun moment haurem de començar a escriure el destí.
Queda’t amb mi aquesta nit,perseguirem l’albada fins a Rússiai més enllà, creuant el mar,et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Queda’t amb mi aquesta nit,perseguirem l’albada fins a Rússiai més enllà, creuant el mar,et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Uooo uoooÉs el deliri més gran
Uooo uoooEl pols que ens fa moure endavant
Queda’t amb mi aquesta nit,perseguirem l’albada fins a Rússiai més enllà, creuant el mar,et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Queda’t amb mi aquesta nit,perseguirem l’albada fins a Rússiai més enllà, creuant el mar,et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.