Els guapos són els raros
Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.
El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.
No saben que els guapos són els raros.Ho sap tothom, però no ho diu ningú.Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.
I no passa res.I no passa res.