No és massa tard
Cansat, cansat de fer-me mal,de viure en un engany,cansat de mi,que no sé allibera’m,fugir d´aquest desigque sé que no és per a mi, però no puc evitar.
Cansat d´aquesta soledat,d´haver-me enamoratdel pas del temps,que fa caure en l´oblitallò que va ser etern.Cansat de veure-ho clar, però no saber escapar.
No és massa tard per tot allò que és importantEstic tan cansat …però he de tornar a començar.
I quan s´aturarà aquest malque crema i crema tant?Evaporat,que no deixi recordd´aquells moments tan bons.Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.
No és massa tard per tot allò que és important(per a mi, com ser feliç).Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
Només vull oblidar i trencar, no recordar maimés per viure en pau.Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, deser fugaç, de ser real…, perquèno puc existir així.No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,que no puc existir, no vull pas fer-ho així.Cansat d´haver somiat…
I quan podré somriure?Quan tornaré a viure?Quin va ser el pecatper sentir aquest desigque no té cap sentit,per viure sense viure tanta soledat?